És el ball més recent incorporat en la modalitat de balls llatins. Poc després que el Mambo fos introduït en les sales de ball, va aparèixer el cha-cha-cha, que va començar a guanyar cada vegada més popularitat. Aquesta ràpida i àmplia difusió es deu, sobretot, al fet de ser un ball intermedi, ni molt lent ni molt ràpid, el que ho fa un gènere fàcilment bailable per tots (en contrast, per exemple, amb el Mambo, on la música és més ràpida i el ritme més complicat). Inicialment, el seu creador (Enrique Jollín) havia denominat a aquest ball amb el nom de neodanzón. El nom que tots coneixem néixer amb ajuda dels bailadores, quan a l'inventar-se el ball que s'acoblava amb el ritme (El ritme del Cha-Cha-Cha es caracteritza per una sèrie de tres passos ràpids que es donen en dos temps de compàs), es va descobrir que els peus marcaven un so peculiar al fregar el sòl, cha - cha - chá, i d'aquí, d'aquest so, va néixer, per onomatopeia, el nom amb el qual tot el món coneix aquest ball.
· PASDOBLE :

· SAMBA :
La Samba prové de Brasil, on és el ball nacional. Els seus orígens cal buscar-los entre els grups d'esclaus portats des d'Àfrica. En aquesta dansa es troben contribucions de la música popular brasilera i de diverses modalitats de la música carioca que confluïxen a Rio de Janeiro. La seva popularitat en aquest país és tan gran, que ha arribat a ser declarat ball nacional del Brasil. Per a aconseguir el caràcter real de la Samba, el ballarí ha de jugar amb la noia i mostrar-se molt exhuberante. Moltes de les figures usades actualment en la Samba requereixen un precís moviment de la pelvis. Aquest moviment és molt difícil de poder fer-lo, però sense ell, la Samba perd tota la seva gràcia.Abans de 1914, aquest ball era conegut amb el nom Brasiler "Maxixe". Els primers intents d'introduir la Samba a Europa daten entre 1923 i 1924, però no és fins a acabada la Segona Guerra Mundial quan la Samba arriba a ser popular a Europa.La samba és un ball amb música de ritme de 2 temps de 8 que es fa amb instruments com el tambor, el chocalho, el reco-reco i la cabaca.
· TANGO :
El Tango és una dansa d'origen africà. Els seus orígens se situen en l'any 1860, entre les classes més pobres de Buenos Aires (Barri de les Granotes). Fué el primer ball a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb un temps de 36 compassos per minut. Sent un ball bastant exòtic i una sensual creació dels països del Sud, inicialment el Tango no va arribar a ser acceptat per la societat europea. El Tango es va començar a ballar en els suburbis i així fué com a poc a poc fué aconseguint popularitat. Aquest ball fué descobert com ball de competició en la Riviera francesa. El ball va ser ben presentat allí per un grup dels seus entusiastes que immediatament van aconseguir el reconeixement a París i després en la resta d'Europa.Avui dia el tango és més que un ball, és una filosofia i una forma de vida.
· MERENGUE :
La Merenge és un ball folklòric dominicà que s'ha difós àmpliament i que molts consideren com el ball nacional dominicà. L'estructura musical de la merenga en la forma que es pot considerar més representativa, constava de passeig, cos o merenga, i ovaciono. Se li vol atribuir a Emilio Arté erròniament l'haver agregat el passeig a la merenga tal com existia en la seva època. Tota la música s'escriu a un ritme de 2 x 4 i existeixen discrepàncies quant al nombre de compassos que han de constituir cada part, doncs s'abusava de vegades a l'allargar-les "ad infinitum". Les formes literàries que acompanyen a la merenga són les més comunes dintre de l'art popular la cobla, la seguidilla, i la desena, apareixent apariats de tant en tant .
· SALSA :
La salsa és tot un seguit de ritmes populars de la zona del Carib i de regions no caribeñas on es conreen ritmes llatins, com el so cubà, el montuno i la guaracha.És sens dubte el ball més conegut i internacional nascut en la nostra Amèrica Llatina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario