ELECTRO-HOUSE :

Electro-house (també conegut com dirty house, electrotech, i algunes vegades sol electro [encara que aquesta denominació és incorrecta ja que "electro" es refereix a altre gènere musical, també cridat electro-funk) és un subgénero del house que va créixer fins a convertir-se en un dels subgéneros més influents de la Música electrònica entre 2004-6. Estilísticament, combina ritmes quatre en el sòl comunament trobats en música house amb bases de sintetitzadors analògics, riques en harmònics, guitarres fortament distorsionades i de tant en tant pianos, percussions o riffs de guitarra. El tempo del electro house usualment té un rang de 125 a 133 beats per minut.

REGGAETÓ :

El reggaeton (també reggaetón i reguetón) és un ritme llatí, influenciat pel hip hop de zones llatines de Miami, Los Àngeles i Nova York. Té influència d'altres estils llatins, com ara la bomba, la salsa, la champeta i sobretot el merenga house. Neix a partir de les festes en les quals el DJ punxava la cara B instrumental dels vinils de reggae posant-los a 45 rpm en lloc de 33, fent-los més moguts per a ballar-los.

BALLS DE SALÓ :

· CHA-CHA-CHA:

És el ball més recent incorporat en la modalitat de balls llatins. Poc després que el Mambo fos introduït en les sales de ball, va aparèixer el cha-cha-cha, que va començar a guanyar cada vegada més popularitat. Aquesta ràpida i àmplia difusió es deu, sobretot, al fet de ser un ball intermedi, ni molt lent ni molt ràpid, el que ho fa un gènere fàcilment bailable per tots (en contrast, per exemple, amb el Mambo, on la música és més ràpida i el ritme més complicat). Inicialment, el seu creador (Enrique Jollín) havia denominat a aquest ball amb el nom de neodanzón. El nom que tots coneixem néixer amb ajuda dels bailadores, quan a l'inventar-se el ball que s'acoblava amb el ritme (El ritme del Cha-Cha-Cha es caracteritza per una sèrie de tres passos ràpids que es donen en dos temps de compàs), es va descobrir que els peus marcaven un so peculiar al fregar el sòl, cha - cha - chá, i d'aquí, d'aquest so, va néixer, per onomatopeia, el nom amb el qual tot el món coneix aquest ball.



· PASDOBLE :

El Pasdoble transforma a l'home per uns minuts en un valent torero, amb la capa del qual (la dona) sorteja tots els embites d'un imaginari astado.El seu caràcter netament espanyol ha fet del Pasdoble un dels pocs balls de parella que no han estat oblidats en el nostre país. No hi ha festa o revetlla on aquest ball no estigui present i poques són les persones que han pogut resistir-se al seu ritme.

· SAMBA :

La Samba prové de Brasil, on és el ball nacional. Els seus orígens cal buscar-los entre els grups d'esclaus portats des d'Àfrica. En aquesta dansa es troben contribucions de la música popular brasilera i de diverses modalitats de la música carioca que confluïxen a Rio de Janeiro. La seva popularitat en aquest país és tan gran, que ha arribat a ser declarat ball nacional del Brasil. Per a aconseguir el caràcter real de la Samba, el ballarí ha de jugar amb la noia i mostrar-se molt exhuberante. Moltes de les figures usades actualment en la Samba requereixen un precís moviment de la pelvis. Aquest moviment és molt difícil de poder fer-lo, però sense ell, la Samba perd tota la seva gràcia.Abans de 1914, aquest ball era conegut amb el nom Brasiler "Maxixe". Els primers intents d'introduir la Samba a Europa daten entre 1923 i 1924, però no és fins a acabada la Segona Guerra Mundial quan la Samba arriba a ser popular a Europa.La samba és un ball amb música de ritme de 2 temps de 8 que es fa amb instruments com el tambor, el chocalho, el reco-reco i la cabaca.

· TANGO :

El Tango és una dansa d'origen africà. Els seus orígens se situen en l'any 1860, entre les classes més pobres de Buenos Aires (Barri de les Granotes). Fué el primer ball a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb un temps de 36 compassos per minut. Sent un ball bastant exòtic i una sensual creació dels països del Sud, inicialment el Tango no va arribar a ser acceptat per la societat europea. El Tango es va començar a ballar en els suburbis i així fué com a poc a poc fué aconseguint popularitat. Aquest ball fué descobert com ball de competició en la Riviera francesa. El ball va ser ben presentat allí per un grup dels seus entusiastes que immediatament van aconseguir el reconeixement a París i després en la resta d'Europa.Avui dia el tango és més que un ball, és una filosofia i una forma de vida.

· MERENGUE :

La Merenge és un ball folklòric dominicà que s'ha difós àmpliament i que molts consideren com el ball nacional dominicà. L'estructura musical de la merenga en la forma que es pot considerar més representativa, constava de passeig, cos o merenga, i ovaciono. Se li vol atribuir a Emilio Arté erròniament l'haver agregat el passeig a la merenga tal com existia en la seva època. Tota la música s'escriu a un ritme de 2 x 4 i existeixen discrepàncies quant al nombre de compassos que han de constituir cada part, doncs s'abusava de vegades a l'allargar-les "ad infinitum". Les formes literàries que acompanyen a la merenga són les més comunes dintre de l'art popular la cobla, la seguidilla, i la desena, apareixent apariats de tant en tant .

· SALSA :

La salsa és tot un seguit de ritmes populars de la zona del Carib i de regions no caribeñas on es conreen ritmes llatins, com el so cubà, el montuno i la guaracha.És sens dubte el ball més conegut i internacional nascut en la nostra Amèrica Llatina.

DANSA LÍRICA :

Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa. També és el nom popular amb que es coneix la DANSA CLÀSSICA.

Tots els moviments de la dansa clàssica es decomposen en posicions amb una descripció molt acurada i estricta. Totes les posicions de cada part del cos, així com els braços, tenen un nom, que en ballet sol ser en francès (a la dansa moderna i contemporània, els que no estan presos de la clàssica són en anglès, per exemple). A la dansa clàssica les cames estan sempre en "andeor" (dehors, veu francesa per dir cap enfora) que significa que les cames uneixen la seva banda de darrera -els talons, la banda de darrera dels genolls, els engonals són completament oberts- en comptes d'estar paral·leles. Els genolls sempre estan sobre les puntes dels peus i les espatlles sobre les caderes. Els peus sempre estan estirats, com una prolongació de la cama. Les cames i els braços es mouen delicadament. El cap i les mans també ballen. La cara no pot mostrar esforç ni cap emoció que no correspongui al personatge que s'interpreta.

FUNKY :

El Funky és un estil de música electrònica i pop, que va sorgir a Anglaterra en la segona meitat de la dècada del 2000. Amb fortes influències del house, també conta amb elements d'altres estils com broken beat, soca i afrobeat. El Funky barreja patrons rítmics i les línies de baix del Garage i li afegix percussions llatines i vocals de R&B.

HIP-HOP

Els orígens d'aquest moviment cultural es remonten a 1975, específicament als carrers del BROX, per a aquest llavors estaven poblades majotitàriament per afroamericans, llatins, immigrants, irlandesos, italiants i jueus, que buscaven d'alguna manera sobreviure de les seves pròpies tragèdies. Per a la dècada del 80' el Hip-Hop va començar a tenir identitat, Amb els avenços tecnològics de l'època comencen a aparèixer noves tècniques com és "scratch". El seu origen és principalment urbà, la seva espressió màxima es dóna en el carrer mateix. Inclou espressions tals com el graffiti i breakdance

 

-Dels HIP-HOP surtem altres estils de balls :

· BREAK DANCE :

El Break dance o b-boying és un dels quatre elements de la cultura urbana del hip hop. El B-boying és un estile ball que va aparèixer al Bronx. Va sorgir dels xics que ballaven als ritmes dels beats o breaks que punxava el DJ, mes concretament DJ Kool Herc.

El B-boying el podem dividir en quatre parts:

-Toprock: Ball de peu.

-Footwork: Ball a terra.

-Powermoves: Moviments energètics.

-Freezes: "Congelats" postures fixes.

· POPPING :

El popping és un estil de ball rondaire sorgit en Freixe, Califòrnia, en la dècada de 1970 en el qual es contreuen els musculs del cos creant un efecte «robótic». Això es fa contínuament al ritme d'una cançó i en combinació amb diversos moviments i postures. Avui dia el popping s'ha estès fins al punt que els campions mundials de popping, igual que els de breakdance ja no són afroamericanos sinó asiàtics.

· RAP :

El rap (nom originat en l'acrònim de l'anglès Rhythm And Poetry o Rage Against Police) és un estil musical basat amb rimes que sorgeix als barris negres novaiorquesos vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip hop.

El rap es desenvolupa sobretot per dues vies: trenca els seus llaços amb el funk i la música disco de consum, accentua la seva relació amb el break dance alhora que radicalitza els seus signes d'identitat de la cultura del carrer, mitjançant formes autònomes i un llenguatge específic i combatiu.

El cantant més conegut y fàmos de rap es : EMINEM .

Ball Modern :

El ball modern és aquell que s'estructura en vuit temps, és a dir, cada pas nuo està dividit en vuit parts (moure un braç, girar el cap ... ) que van per cops de música i van filant per a compondre la coreografia. També pot haver passos lliures, on cada ballarí/na faci una cosa diferent, que es pot inventar amb anterioritat o improvisar en el moment .